Jordi Francolí

Desdibuixes els records
amb la melodia de la teva veu.
S'esvaeix el teu cos
com en una xiulada
sencera i feble
amb ecos silenciosos i infinits
que bateguen a la terra.
Poques coses teves han quedat en mi.
Però em basta amb les paraules tranquil·les sota el sol
banyades en sal i sorra.
Amb la teva felicitat destil·lada.
Amb el teu somriure congelat.
Amb una abraçada.
Amb les teves estrepitoses riallades
ficant-te a la freda aigua del riu.
Una dedicatòria alcoholitzada.
Un puny d'emocions, pensaments i sensacions.
Ritmes ferms i intensos.
Els del teu batec
que encara segueix
inert però molt viu
sota la terra,
poeta.

Desdibujas los recuerdos

con la melodía de tu voz.

Se desvanece tu cuerpo

como en un silbido

sincero y débil

con ecos silenciosos e infinitos

que laten en la tierra.

Pocas cosas tuyas han quedado en mí.

Pero me basta con las palabras tranquilas bajo el sol

bañadas en sal i arena.

Con tu felicidad destilada.

Con tu sonrisa congelada.

Con un abrazo.

Con tus estrepitosas carcajadas

metiéndote en la fría agua del río.

Una dedicatoria alcoholizada.

Un puño de emociones, pensamientos y sensaciones.

Ritmos firmes e intensos.

Los de tu latido

que todavía sigue

inerte pero muy vivo

bajo la tierra,

poeta.